Lluís Mª Xirinachs, in memoriam
Agost 18, 2007 per valentitorra
Et vaig conèixer, Lluís Mª, a primers dels anys setanta. Llavors, a Santa Maria del Camí, feies de rector de parròquia. Al teu voltat ja girava moltissima gent, especialment jove. Alguns han acabat a “un partit” d’altres a l’”altre” i, d’altres com jo, mai hem sabut ben be on havíem d’anar a raure.
Llavors L’Església catalana vivia prop de la gent i els temples servien pel culte, sí, però per donar aixopluc a moltes més coses, i la Jerarquia no era la petulant i poderosa d’ara. Com ho enyorem!
Tenies ja un aire de profeta i com que no podria reproduir fidelment el què explicaves no ho faré. Així t’estalvio que alguna ànima tregui les coses de context. Però semblaves un home d’una peça cosa gens comuna llavors, i ara.
Cap l’any dos mil et vàrem saludar la meva dona i jo, un matí al davant de la Generalitat on executaves un dels teus actes reivindicatius.
Amable ens vares preguntar pel Ramon Borràs, el meu sogre, pobret! -ell s’ha mort primer que tu- i per la gent de llavors. Amb uns fulletons a les mans ens vàrem acomiadar i ens va semblar que estaves molt sol. I encara ens ho sembla.
Ara només vull desitjar-te un bon viatge, Lluís Mª. Adéu!
Valentí,
Benvingut al món dels blocs. Tot i que molt nou, el teu bloc fa molt bona pinta.
En relació a l’article, tens tota la raó. A en Lluís Maria l’acompanyava la solitud de la nosa i de la incomprensió de molts catalans.