V. Torra: un poema, com tots, inèdit.

M’agraden les terres fermes
de la nostra terra alta, país endins
(terres de secà esforçades).
Recorro els Plans de Ferran
i el cel besa amorosament
els camps llaurats de setembre

L’horitzó
és on el cel i el camp s’estimen
i no hi cap ningú més!