Una cita amb Claudio Magris a Barcelona
Agost 29, 2007 per valentitorra
Dimarts és el dia. A l’Institut Italià de Cultura (passatge Mèndez Vigo) de Barcelona hi haurà Claudio Magris presentant les edicions espanyola (Anagrama) i catalana, que, com totes les traduccions anteriors de Magris, és feta per Edicions de 1984, del seu darrer llibre titulat “Lei dunque capirà”.
Deixeu, si podeu, el què esteu fent i aneu-hi! Magris és molt Magris com a narrador. I és molt Magris com a pensador. I n’és, també molt, com a savi. Si heu llegit “Danubi”, “Microcosmos, o “A la cieca” (jo només n’he llegit això) sabreu perquè dic que deixeu el que feu i aneu a escoltar-lo encara que d’italià, com la majoria, no en plegueu un borrall.
La cita és el dia 4 de setembre a les 7 de la tarda. Ens hi veurem!
Jo vaig sentir parlar en Claudio Magris una vegada. L’havien convidat per fer la conferència de conmemoració del 400 aniversari de la facultat de filologia de la Universitat d’Oxford (era l’any 2005). Va ser en una sala d’actes vella i destartalada, reformada potser els anys 70 amb no gaire fortuna i deixada a mercè de la destrucció pas del temps sense posar-hi remei… L’aspecte sòrdit venia reforçat per una trista iluminació a base de llums fluorescents. L’ambientació, doncs, no era gens encoratjadora. I, sorprenentment, no hi havia gaire públic.
Pero Claudio Magris va fer una conferència molt maca. Molt senzilla, molt sincera, i alhora plena d’erudició. Com un gran savi. No recordo si la va fer en anglès o italià. Només recordo l’emoció de sentir-lo parlar.
Jo no podré anar a l’Institut de Cultura Italià dimarts que ve. Tinc reunió de l’Escola Bressol, i de fet pensava demanar-te un cangur… però llegint-te ja m’adono que no podrà ser (per això de “deixeu si podeu tot el què hagueu de fer”)! (No pateixis, que és broma!)…
En fi, només volia advertir-te que hi vagis d’hora, dimarts, perquè si en fas tanta propaganda no s’hi cabrà!!! I això sí que ho dic seriosament. Una vegada vam intentar anar a un acte de l’Institut Italià i l’aforament va quedar ple de seguida, de manera que va quedar més gent fora que dintre… (!!!) Hi deu haver molts italians a Barcelona!
Tot i que potser, aquesta vegada, mostren el mateix poc interès pel Claudio Magris del què tristament van demostrar els oxfordians.
Fins aviat! Aquest blog és MOLT INTERESSANT!