Tinc, ho confesso, una certa aprehensió per la literatura nord americana. La manera cinematogràfica, o almenys de sèrie televisiva, que usen per desenvolupar el discurs (successió ràpida d’escenes, l’accent posat en el desenvolupament i no tant en l’aprofundiment i una gran quantitat d’esdeveniments) em bloqueja una miqueta i a la llibreria o a la biblioteca,acabo per preferir [...]
Arxiu de Març, 2008
“Absurdistán”, els mals del segle que comença, de Gary Shteyngart, una novel·la ben interessant.
Publicat a Escriptors, Literatura, Llibres, etiquetat Gary Shteyngart el Març 29, 2008 | 1 comentari »
Dietari d’un xerrameca. 2
Publicat a Memòria, Música, etiquetat xerrameca el Març 29, 2008 | 3 Comentari »
14 març 2008
Enterrament del que fou l’Abat de Montserrat Cassià Mª Just… No hi vaig tenir personalment cap contacte, més enllà d’escoltar-li algun sermó, però bona part del final de règim anterior es va escenificar a casa seva. El tinc per un home bo i valent que acollia tothom quan, acollir, es pagava car.
…Vine tu perquè, quan em [...]
Catalunya als llibres i productes catalans que he pogut trobar llegint.
Publicat a Escriptors, Literatura, Llibres, etiquetat col·leccions el Març 22, 2008 | 3 Comentari »
Estic llegint “Absurdistán” (Alfaguara) de Gary Shteyngart. Fins fa uns quants dies, que el vaig trobar descobrir llegint distretament La Vanguardia, no sabia ni que al món hi fos tal personatge. Bé – del llibre ja en parlarem — el senyor Shteyngart va emigrar de la URSS als EUA quan tenia set anys i, en [...]
Dietari d’un xerrameca
Publicat a Memòria, Poetes, etiquetat xerrameca el Març 3, 2008 | 3 Comentari »
25 febrer 2008
Ha mort Josep Palau i Fabre. Una gran pèrdua que lamento profundament! No recordo qui em va fer notar un dia que en una foto de Jack Nicholson, que va publicar La Vanguardia, en l’estanteria del darrere, hi havia un llibre de Picasso escrit, com no, per Palau i Fabre. Deu ser de [...]
La “Traviata”, producció de l’Òpera de Sabadell, un immens plaer!
Publicat a Música, Òpera, etiquetat A. Dumas, La dama de les camèlies, Verdi el Març 1, 2008 | 5 Comentari »
- No era la companyia del Metropolitan de Nova York?
-…i?
- Tampoc era la de l’Scala de Milà. Ni la del Liceu!
- Però Violetta es mor, llargament i enamorada, havent-me infringit un turment deliciós! I, sí!, vaig haver de lluitar contra més d’una llàgrima.
Abans d’entrar tots sabem com acabarà la història extraordinària, i ben trista per [...]
a
-
Últims comentaris
valentitorra a Llegiu: “Noves cartes a … Marga a Llegiu: “Noves cartes a … August a Llegiu: “Noves cartes a … Núria Aupí a “Draps bruts” de D… Burumvalla a A “Sóc una bruixa”… Etiquetes
Arxiu
