“Absurdistán”, els mals del segle que comença, de Gary Shteyngart, una novel·la ben interessant.

Tinc, ho confesso, una certa aprehensió per la literatura nord americana. La manera cinematogràfica, o almenys de sèrie televisiva, que usen per desenvolupar el discurs (successió ràpida d’escenes, l’accent posat en el desenvolupament i no tant en l’aprofundiment i una gran quantitat d’esdeveniments) em bloqueja una miqueta i a la llibreria o a la biblioteca,acabo per preferir un rus o un francès. Sí, ja ho sé que són manies. Què hi farem?

Però aquesta vegada m’he deixat seduir per una entrevista llegida a l’atzar i he trobat una joia. Gary Shteyngart és un narrador d’extraordinària potència i “Absurdistán” (Alfaguara) un llibre més que interessant.

Parlem-ne. La caiguda del règim a la URSS, dona lloc a una nova classe dirigent que s’enriqueix ràpidament d’una manera sinó bruta almenys no gens neta. El milionari mil-dos-cents-no-sé-que, té un fill de més de cent quilos que envia a estudiar als EEUU. La comunitat hassídica el rep amb l’encàrrec de circumcidar-lo, doncs el pare, d’estirp jueva, quan no era ric no creia en aquestes coses, però ara sí. Té una nuvieta al Bronx i un dia torna al Rússia… En teniu prou com a tast?

Hi ha moltes més coses. L’evidència de qui ha perdut la guerra freda i a quin preu ho paga. L’ascens social d’una bona colla de pintes. La videta d’una ciutat que es deia Sant Petersburg, més tard Leningrad i ara l’anomenen Sant Leninsburg. L’arribada a una república caucàsica a tocar de la mar Càspia on hi queda retingut en mig de lluites ètniques entre “sevos” i “svanïis”.

Hi ha tota una paròdia de l’acció americana a l’exterior, sota bandera de l’AmEx i Halliburton, que escruixeix. Si els perdedors de la guerra freda no hi queden gens bé, els guanyadors, Europa inclosa, hi queden fatal. Però no és una novel·la amb missatge polític, A mi em sembla més una novel·la psicològica, narrada en primera persona, per algú que pateix totes les malvestats imaginables. Algú amb un cos enorme i un equipament mental ben esquifit, i amb una llicenciatura en Estudis Multiculturals.

És un llibre molt ben escrit, un argument molt ben dosificat i un estil que ve a dir: jo te’n faig un esbós i mentre tu te’n fas capaç i l’interioritzes, jo ja passo a la facècia següent. Però, estimat lector, no riguis massa que llegeixes el Gran Llibre Sobre Els Mals Del Segle XXI.

Prometo seguir Shteyngart de prop!