Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2007

Dimarts és el dia. A l’Institut Italià de Cultura (passatge Mèndez Vigo) de Barcelona hi haurà Claudio Magris presentant les edicions espanyola (Anagrama) i catalana, que, com totes les traduccions anteriors de Magris, és feta per Edicions de 1984, del seu darrer llibre titulat “Lei dunque capirà”.

Deixeu, si podeu, el què esteu fent i aneu-hi! Magris és molt Magris com a narrador. I és molt Magris com a pensador. I n’és, també molt, com a savi. Si heu llegit “Danubi”, “Microcosmos, o “A la cieca” (jo només n’he llegit això) sabreu perquè dic que deixeu el que feu i aneu a escoltar-lo encara que d’italià, com la majoria, no en plegueu un borrall.

La cita és el dia 4 de setembre a les 7 de la tarda. Ens hi veurem!

Anuncis

Read Full Post »

Llegit l’agost

Podria dir moltes coses del meu perfil, però si us explico el què llegeixo segurament us en fareu una idea millor.

De tots aquest llibres, o autors, n’accepto, molt content, debat. Un debat tan públic o privat com vulgueu, perquè parlar de llibres és, segurament, el què més m’agrada.

Ara una cita de Guido Morselli:

“…la cultura dell’individuo è sempre sul farsi o non è. L’uomo colto non è chi sa, ma chi apprendre… colto e non puramente erudito è l’uomo che sente il dovere di alimentare il proprio spirito assiduamente, quotidianamente, qualsiasi siano le circostanze in cui si trova a vivere…”

Un dia provaré de parlar de Morselli, italià, nat a Bologna. Trobo que se li entén tot: “…culte i no purament erudit és l’home que sent el deure d’alimentar el seu esperit…”  

Aquest mes va començar amb el llibre de Gonzalo Torrente Ballester, “La Saga/Fuga de J.B.” sobre la taula. Segurament no l’hagués pas llegit -la proclama a la plaça de Salamanca dient que els Papers els pertanyien per derecho de conquista…- però en Melcior Comes i en Martí Sales a “L’Hora del Lector” de l’inefable Emilio Manzano en van parlar elogiosament. I jo cap la prestatgeria.

Un país que levita; unes “lampreas” (una mena de piranyes) especials; els Cavallers de la Taula Rodona reencarnats simbòlicament; una santa peculiar; una història celta incrustada a l’Espanya goda i franquista… Un llibre indefinible d’un autor que com a mínim cal tractar de contradictori en un país irreal.                                                                             

El què va seguir fou “El Jardí dels Finzi-Contini” del que ja n’he parlat en una altra entrada. Segueix “Cavalls cap a la fosca” de Baltasar Porcel, autor que mereix una entrada a part tan per l’extensió com per la qualitat de la seva obra. “Cavalls cap a la fosca” premi Prudenci Bertrana del 75, és una obra d’alguna manera autobiogràfica que conté, però, diverses autobiografies… Algú a Paris rememora els seus orígens mallorquins i hi desfilen totes les llegendes, històries, enraonies i vicissituds del seu poble, on hi surten pirates, aventurers, capellans, el Papa Luna. Una obra immensa en 250 pàgines que ara trobareu al preu de llibre de butxaca i no al que la vaig pagar jo el 76.

El mes el tanco amb un altre Porcel, del que ja en parlaré. Dels poetes que suren en la meva taula, basicament relectures, n’aniré parlant.

Read Full Post »

Avui una miqueta de poesia! Un cop superada la vergonya m’atreveixo a fer públic un poema antic. Té uns nou anys i forma part d’un poemari d’una vintena de poesies que resta inèdit i…per molts anys!

A veure si us agrada!

CANÇÓ

Per una andana eterna espera el tren

               –Per una andana eterna!

En sentit contrari a l’horitzó

caminarà fins al darrer vagó

               -Fins al darrer vagó!

Cartera fosca i vestit fan joc

caminant per l’andana poc a poc.

               –Bossa i vestit fan joc!

I…

si el tren prengués un altre camí

deixés la via, s’oblidés de mi…

               –Si s’oblidessin de mi…!

                                

Read Full Post »

M’agraden les terres fermes
de la nostra terra alta, país endins
(terres de secà esforçades).
Recorro els Plans de Ferran
i el cel besa amorosament
els camps llaurats de setembre

L’horitzó
és on el cel i el camp s’estimen
i no hi cap ningú més!

Read Full Post »

Et vaig conèixer, Lluís Mª, a primers dels anys setanta. Llavors, a Santa Maria del Camí, feies de rector de parròquia. Al teu voltat ja girava moltissima gent, especialment jove. Alguns han acabat a “un partit” d’altres a l'”altre” i, d’altres com jo, mai hem sabut ben be on havíem d’anar a raure.

Llavors L’Església catalana vivia prop de la gent i els temples servien pel culte, sí, però per donar aixopluc a moltes més coses, i la Jerarquia no era la petulant i poderosa d’ara. Com ho enyorem!

Tenies ja un aire de profeta i com que no podria reproduir fidelment el què explicaves no ho faré. Així t’estalvio que alguna ànima tregui les coses de context. Però semblaves un home d’una peça cosa gens comuna llavors, i ara.

Cap l’any dos mil et vàrem saludar la meva dona i jo, un matí al davant de la Generalitat on executaves un dels teus actes reivindicatius.

Amable ens vares preguntar pel Ramon Borràs, el meu sogre, pobret! -ell s’ha mort primer que tu- i per la gent de llavors. Amb uns fulletons a les mans ens vàrem acomiadar i ens va semblar que estaves molt sol. I encara ens ho sembla.

Ara només vull desitjar-te un bon viatge, Lluís Mª. Adéu!

Read Full Post »

PortadaPerquè el recomano? “El Jardí dels Finzi-Contini fou publicat l’any 62 quan havien passat ja molts anys dels fets que donen lloc a la història. És una història d’amor, tot i que al final vaig pensant que d’històries d’amor n’hi ha dues i no una. Una deliciosa història d’amor, sí, i una història també d’amor a Ferrara, la ciutat de l’autor a la que dedicarà pràcticament sempre els seus llibres.

Una obra escrita -molt ben escrita diria jo- des del record. La Ferrra que a voltes sembla la protagonista de l’obra, ja no existeix. És una Ferrara que està dins l’ànima del nostre autor, una ciutat que no tornarà. Una Ferrara immortal! 

De què va? El nom del protagonista no el sabem. Es tracta d’un jove ferrarès que pertanya a la comunitat jueva de la ciutat. El pare del nostre personatge, que sembla més creient en la tradició que en el déu d’Israel, és metge. Home força obert a totes les idees i plantejaments morals i que, endut pel seu afany de modernitat, s’apunta al fascio de Benito Mussolini. Es tracta doncs d’una família de jueus, sí, però de jueus assimilats.

A Ferrara hi ha una família realment important, la dels Finzi-Contini, de jueus procedents en part de Venècia i en part d’Espanya. Immensament rics, disposen de totes les comoditats i de totes les oportunitats. Viuen en una propietat a la ciutat, però les dimensions de la finca recorden les d’un castell. El senyor Ermanno i la senyora Olga Finzi-Contini tenen dos fills, Alberto i Micòl. Aquests junt amb el nostre jove ferrarès i Giampi, un amic de Milà, són els actors d’una obra que acaba malament, perquè malament acaba la història d’amor i malament acaben tots, uns al panteó familiar del cementiri jueu de Ferrara i els altres, qui sap a quin camp foren fornejats?

Què hi trobareu? La vida quotidiana de la comunitat jueva a Europa, en els dies previs a la Segona Guerra Mundial. Això connectaria aquest llibre amb una bona colla de grans obres (Sebald, Bashevis Singer, S.Zweig i tot un enfilall als que dedicaré un dia alguna entrada en aquest Blog)

Hi trobareu un món ja desaparegut com ho són, per altra banda, tots els mons de les nostres joventuts, meravellosament ben escrit. Això el connectaria amb d’altres grans de la literatura (Poust, Lampedusa, Mann…)

Hi trobareu les primeres lleis racials i com eren rebudes per les comunitats afectades. I, això, si us fa el mateix que a mi, us farà una mica de pessigolles a l’estomac i veureu que aquesta joia literaria no ha perdut vigència ni actualitat.

Hi trobareu referències als grans de la literatura, sobretot de la poesia. Mencions a Dante, Leopardi, T.S. Eliot, Baudelaire, Emily Dickimson… això només de poetes!

Read Full Post »

Primera entrada

Declaro inaugurat el meu blog!!!

Read Full Post »