“Vostè ja ho entendrà” és, que sapiguem, la darrera obra publicada de Claudio Magris. Un llibre petit –té una seixantena de pàgines- i ben ple de contingut. A diferència de les altres obres de Magris a les que he tingut accés, aquest no és un llibre difícil. Llegir-lo, llegir-lo amb l’atenció que es mereix, no us costarà gaire més d’una horeta i mitja. És un llibre tendre, però també és un llibre cru i despietat.
Aquí, Magris, reprèn el mite d’Orfeu i Eurídice, per fer un retrat de l’amor madur des del punt de vista de l’esposa morta , com la Eurídice clàssica, per la mossegada d’una serp. Eurídice manté al llarg de tot el llibre un monòleg intens on fa un retrat del marit –Orfeu-, adreçat a algú que no coneixem pas –el President de la fundació que regeix la Casa de Repòs on es troba -.
Hi ha també una tràgica i tendra meditació sobre la soledat. Eurídice morta i a la Casa de Repòs, plany Orfeu. Sap que la necessita, que sense ella no farà pas res més de bo. I una exposició crua i en algun moment còmica del com porta la situació el pobre poeta. Un llibre escrit, doncs, amb un gran sentiment i un no es pot treure del cap que Magris va enviudar, no sé si fa gaire temps, però en qualsevol cas de ben gran.
És una autobiografia, com deia el presentador del llibre a Barcelona? Potser sí. Sigui com sigui, seria una autobiografia feta amb més biografies que no la seva. Una reflexió sobre l’ofici de poeta? Potser també, però llavors fora una reflexió sobre la feblesa del ser poeta i no pas de la grandesa.
És ben segur, perquè ho ha dit repetides vagades aquest dies, un homenatge a Eurídice, al seu bon sentit del tot imprescindible per Orfeu, i de retruc un homenatge al paper de la dona desinteressada, protectora i guia… com segurament era la que ell va perdre.
Cal llegir-lo perquè és el Magris personal i íntim el que parla. Perquè no és l’erudit i a voltes difícil, més assagista que narrador, d’altres obres. I, a més… perquè aquest monòleg ja s’ha portat al teatre a Itàlia i la temporada que ve, si tot va bé, el tindrem a Barcelona!
Blog de'n Valentí Torra 
Llegir aquesta ressenya m’ha fet pensar en el llibre de C.S Lewis “El dol observat”, en què relata les emocions i pensaments que l’embarguen al haver de fer front a la mort de la seva esposa.
La història d’amor de C.S. Lewis amb una poetessa nordamericana (el nom de la qual no sé recordar ni localitzar amb el google) és també molt singular. Sobre aquesta història se’n va fer una pel·licula, titulada “Terra de penombres”, que protagonitzen l’Anthony Hopkins i la Debra Winger.
Tant a l’hivern com a l’estiu, llegiu o mireu films!
Hola Valentí,
Soc Enrique del Teatre Tantarantana de Barcelona.
T’escric perquè anem a estrenar al teatre aquesta obra de Magris i volia contactar amb tú, però no he trobat el teu mail.
Pots escriure si vols a teatre@tantarantana.com o a eferrando@tantarantana.com
Cordialment,