14 març 2008
Enterrament del que fou l’Abat de Montserrat Cassià Mª Just… No hi vaig tenir personalment cap contacte, més enllà d’escoltar-li algun sermó, però bona part del final de règim anterior es va escenificar a casa seva. El tinc per un home bo i valent que acollia tothom quan, acollir, es pagava car.
…Vine tu perquè, quan em perseguien, em vas acollir! Oi que diu això el text de l’evangèlic examen final?
16 març 2008, diumenge
“La Passió segons Sant Mateu” de J.S. Bach ens congrega a la Basílica de Montserrat que fa un ple absolut. De ben segur que Bach tenia una gran motivació religiosa a l’hora de compondre. Cert! També una depuradíssima tècnica i aquell punt d’inspiració per tocar el sublim. “O Haupt voll Blut…”. (Oh! testa lacerada, tall 63, pels que, com jo, tibeu més de cd. que de concerts en directe).
Els meus coneixements no són pas suficients per fer-ne una crítica que no sigui el posar superlatius a tot arreu. Però jo em quedaria amb el Cor — Coral de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona — que em va semblar d’una qualitat i d’un ofici notables.
25 març 2008, dimarts.
I, ara, lamentablement perdem Josep Benet i a mi no em surten paraules per glossar res ni ningú. Així que a tots els qui ens precediu en el camí, bon viatge! Us trobarem a faltar!
“Violetes, els morts que us han nodrit
són gaire lluny de la seva esperança?”
deia Màrius Torres al seu “Campo Santo”
Blog de'n Valentí Torra 
Pèrdues importants per a una Catalunya poc agraïda i amb poca autoestima.
No dubto de la religiositat de Bach, però recordem que en aquella época la majoria dels empresaris musicals, i els més rics, eren els bisbes.
Amb els pintors passava quelcom semblant, tots volien ser molt pietosos …
Salutacions,
Ivan.
… i a més dels bisbes la burgesia naixent. Llavors , com ara, s’havia de saber per qui es treballava.`
Gràcies per l’aportació.
Valentí