Una altra gran nit al Teatre Kursaal de Manresa, amb la “Suor Angelica” i el “Gianni Schicchi“, dues òperes de tres, del que es coneix per “Il Trittico” de Giacomo Puccini i que a vegades s’interpreten seguides.
“Suor Angelica” és una història que transcorre sencera dins d’un convent de clausura. Una monja, Angelica, rep la visita de la tieta, la Zia Principessa, estirada i autoritària. A partir d’aquí comencem a fer-nos la idea de què un autèntic drama és a punt d’esclatar. La noia, Angelica, ha estat reclosa per haver embrutat el blasó familiar al infantar un nen. Ella, la monja, no n’ha tingut mai més notícia i d’això en fa set anys! Els esdeveniments es precipiten i Angelica mor.
L’argument –no la música!- s’ha fet una mica vell. L’autor un tal Forzano (1884-1970), descriu un convent a la Toscana. Els diàlegs de les monges al pati del convent; una abadessa d’una autoritat pseudo divina o unes almoineres que tornen de captar, omplen la primera part
Els escenògrafs de l’Òpera de Sabadell, han confegit un bell escenari per aquesta primera part: un parell de tarimes amb flors, dos xiprers i una gran creu. Per la continuació: un decorat, del tot escaient per fer de locutori, on es desenvolupa l’autèntic drama. A mi m’ha agradat!
Si l’obra va –crec jo vaja- una mica fluixa de text, no està gens mancada de música i, sinó, escolteu el senza mamma que canta Angelica al saber que el seu fill fa dos anys és mort. I d’aquí al final la intensitat del drama i de la música no deixen en pau a ningú. I, el miracle, que al acabar ho arregla tot –pecats mortals i venials a l’hora,- està resolt amb un quadre d’una gran bellesa…
… Qui us ha recordat, si heu tingut la sort d’anar-hi, la Verge, que apareix al final per endur-se Angelica al cel? … a una Madonna clàssica o a “La primavera” de Botticelli, però vestida de blanc?…
Demà, si puc, l’Schicchi. Ara només em queda dir que Maribel Ortega, la soprano que fa d’Angelica, em va agradar molt. Que l’argentina Mariel Aguilar, contralt, que fa de Zia també. Totes –de la Maribel a la Mariel i fins la darrera monja- van actuar amb gran entrega i, almenys a mi m’ho sembla, amb una notable qualitat.
Fins demà!
Blog de'n Valentí Torra 
Hola Valentí.
La Suor Angelica, té una música preciosa, sobretot a partir de l’entrada de la zia.
L’acció dramàtica malauradament i com ve dius, ja no aguanta un muntatge dramàtic.
Il Tabarro, que aquest cop ha quedat orfe de la proposta dels Amics de l’Òpera de Sabadell, és més convencional, però també té mitja hora de gran impacte.
Del Gianni Schicchi no es pot menysprear res, des de la primera nota fins l’última, música i escena són una pura delícia.
Me’n alegro que hagueu de fer un viatge a Barcelona per poder gaudir d’una bona representació d’òpera. Mai els hi agrairem prou als de Sabadell el que fan.
Salut
Gràcies Ximo pel comentari. La iniciativa dels Amics de l’Òpera de Sabadell ha democratitzat força la cultura de l’òpera. Jo que tinc en gran estima la gent de Sabadell els ho agraeixo de valent!
Però l’Angèlica i l’Schicchi ens l’han vingut a fer a Manresa, tu!, a set minuts a peu de casa. Tampoc agrairé mau prou a l’associació cultural El Galliner de Manresa el treball que està fent al reestrenat Kursaal!
A la propera porten la Madama Butterfly. Serà el Novembre.
Valentí.
Ja ens diràs el qué del Gianni Schichi. I no et descuidis de dir-nos les impressions que produeix el O mio babino caro. A mi, i suposo que a molts, s’hem posen els pels de punta quan l’escolto.