He acabat Monsieur, el primer dels cinc llibres que composen el Quintet d’Avinyó però, abans d’acabar l’empresa, vull deixar quatre ratlles amb la impressió de la lectura encara ben viva. I és que el llibre s’ho mereix.
L’obra té tots els ingredients per ser un best seller de moda. Hi ha un noble arruïnat de la Provença més antiga; una secta gnòstica amb ingredients suïcides que s’ubica a l’oasi de Macabrú, al l’Egipte etern; hi ha l’explicació – o, millor dir, la teoria – del tot improbable, però suggerent, sobre la fi dels Templers i més coses que tot seguit relataré. Amb menys ingredients Dan Brown, per exemple, ha fet prous duros!
L’obra té el caràcter d’un torrent que baixa desfermat enduent-se tot el que troba al seu pas. Acompanyen al Piers, el noble provençal, la seva germana – boja – i el seu marit un metge anglès del servei diplomàtic. L’acompanya també un escriptor anglès que novel•la les seves vides, casat amb una noia que a la vegada…
L’homosexualitat i algun altre tabú, dels que en aquell temps eren tabús tabús, recorre de dalt a baix tota la història de les relacions, triangulars, de les dues parelles, més la d’un historiador single amb una mentalitat prou interessant. I, és clar, Freud, el doctor Freud mític i no el replicat, contestat i desmitificat d’avui, n’és també personatge.
N’hi ha prou per fer-vos venir ganes de llegir-lo? Afegiré que els temps narratius estan situats fora del temps “real” de la novel•la i que poc a poc, ens anem fent a la idea de que no res és el que sembla, o que ni tant sols és de veritat, o… Ja ho veureu!
Per si cal deixo escrit que l’autor, Lawrence Durrell, és autor també d’una altra obra magna, el Quartet d’Alexandria, que va tenir més èxit. Les dues obres – nou llibres en total – són situades al món d’entreguerres, farcides de diplomàtics i d’història i tenen l’amor i els seus confins com a tema central.
Sort i bona lectura!
Blog de'n Valentí Torra 