Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Poesia’ Category

El Tantarantana és un local sobri. Parets nues, de totxo vist però d’una antiguitat venerable, poc més d’un centenar de butaques i, al fons, una cortina negre. Cap concessió a res que no sigui l’escenari. Així devia ser el teatre en altre temps,oi? Vull dir abans que fos considerat un esdeveniment ciutadà o un lloc on l’espectador també és part de l’obra.

I si el local és d’una austeritat que imposa, l’obra, un text que no va ser pas pensat per ésser representat sinó llegit en la intimitat i en veu baixa, és l’expressió d’un ànima nua, que despulla peça a peça les interioritat d’una vida de parella tant interessant com intensa.

… llavors apareix Eurídice (la sentim abans que la veiem) sola, dreta, amb l’espatlla esquerre lleugerament avançada i les mans quietes, dirigint la veu i la mirada sempre a algú que nosaltres no veiem, però que és ben present.

Solament amb la veu i els ulls. Amb la mirada i la paraula, convertida en una Eurídice ben real, Carme Sansa llisca parsimoniosa, a voltes dolça, d’altres tràgica, per les interioritats d’una vida en comú que acaba sent una vida de tothom. Una evocació gens melindrosa. Res d’ensucrat.

Diu molt, perquè la inflexió de la seva veu ho destaca, del què és la poesia i del què ésser poeta, de què és ser viu i sentir-se’n, de l’amor i l’experiència de tenir parella, de…

No us la perdeu si podeu. Podria saber-vos greu no haver-hi anat!

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

noves cartes a un jove poetaLes Noves cartes a un jove poeta són, sinó el millor que s’ha escrit sobre poesia i el ser del poeta, sí que són el llibre més personal que pot fer un poeta a part, és clar, de la seva pròpia obra. És un llibre que com a mínim se l’ha de qualificar de valent, donat que no defuig cap tema, cosa que li agraeixo de tot cor.

Altrament que les Cartes a un jove poeta de Rilke, aquestes no tenen un destinatari concret. Amb això vull dir que Margarit deu haver escrit el que tenia ganes d’escriure i no allò sobre el que era consultat. Així el llibre, ja des de la primera pàgina, m’ha semblat ben diferent del de Rilke, malgrat la quasi coincidència del títol.

Així: “Que la part més important del treball d’un poeta necessiti unes condicions innates és un primer senyal que escriure poesia no és un ofici o una professió. Ser poeta és una manera de ser o d’estar en el món”. I amb això acabo les cites perquè potser transcriuria  tot el llibre.

Una ullada als títols, que Margarit dona a les cartes, ja ens diu que no estem davant un llibre qualsevol sinó davant d’un llibre necessari. Mireu, els capítols porten la següent llegenda per títol: Començar a escriure, començar a publicar; La necessitat; La inspiració; Llegir un bon poema; Entendre un bon poema; Poesia i literatura; Poesia i traducció; Poesia, filosofia i religió; Poesia i amor i per acabar Poesia i soledat.

Si l’autor i jo fóssim prou coneguts – o almenys saludats – per fer-li algunes preguntes, sobre el com enfoca ell la poesia, no m’hagués atrevit pas a fer-ne tantes ni tant bones. I ara tenim aquests preciosos monòlegs en forma de cartes on explica tot el que un poeta pot explicar sobre el ser poeta.

Cita i opina sobre molts poetes i algun prosista i en aquest apartat també m’he endut alguna sorpresa. Per exemple… a mi m’agrada Pessoa i Kavafis més que a ell! Què hi farem, oi?

Read Full Post »

Cartas as a un joven poetaEls darrers dies he fet diversos intents de confegir una entrada del llibre de Rilke i del de Margarit i no me’n he sortit! I és que em costa més del que fóra desitjable glosar llibres de poesia o sobre poesia i per això que rara vegada m’he atrevit a fer-ho.

I és ben empipador que em passi això perquè, de fet, la poesia és el que més m’interessa. Gaudir-ne amb passió deu fer difícil de poder-ne parlar reposadament. Però provem-ho

Rilke va escriure unes subjugants Cartes a un jove poeta entre el 1903 i el 1909. Anaven destinades a un tal Franz Xavier Kappus, del que no en sé absolutament res, com no sigui el que en diu una nota al peu de la pàgina que informa de la posterior dedicació d’aquest poeta a la literatura escrivint algunes novel•les.

Però Kappus no és altra cosa que l’afortunat destinatari d’unes cartes en les que Rainer Maria Rilke sembla abocar-hi l’ànima. Crec que solament a les dues primeres sembla fer-li alguna indicació o valoració com si diguéssim particular, però el llibre sencer és tota una lliçó sobre el ser i el fer del poeta. També és una lliçó de vida on es parla del dolor  i de l’amor  i de força coses més.

El llibre no ha perdut gens de valor. Les seves opinions – algunes – poder ser discutides, però quan parla de com el poeta ha d’assumir la totalitat de la seva experiència i que solament d’allí en sortirà “necessariament” el poema… Tinc la sensació de ser l’alumne que en vol més i més i no pararia d’escoltar.

Podria fer un refregit de citacions – n’hi ha moltes i de molt sàvies – però no ho faré. Us prego que llegiu aquest llibre si us agrada llegir poesia o, fins i tot, si mai heu pensat d’escriure algun vers.

Read Full Post »

Llibre de les meditacionsHi han temporades més feineres que d’altres i jo, aquests dies, trobo temps per llegir però no gaire per escriure. (Això de la UOC, als meus anys, resulta un xic atabalador). Així que més aviat dedico el temps sobrer a rellegir poesia.

Saltant d’un prestatge a l’altre, he anat a parar a un d’aquells llibres que han sigut importants per mi, d’un home que ha fet una obra tant important com excel•lent: el “Llibre de les meditacions” de Feliu Formosa.

Es tracta de poesies íntimes, de petit format amb versos tant macos com: “Era un foc. Vora el marge. / A tu t’ho dic. No sé / si encara et pot atraure / espiar-ne el caliu / abans que es posi a ploure”. Per acabar el monòlit erigit a aquest instant dient. “Guarda’m aquest moment: / me’n parlaràs un dia”.

El llibre porta data del 1973. Eren temps ben foscos! Jo acabava el servei militar i era a punt de casar-me. Llavors aquest llibre em va acompanyar força temps. Passat els anys, vaig tenir ocasió d’escoltar un recital de poesia que Feliu Formosa va fer a La Pedrera i al sortir, amb una lletra esforçada, va escriure: “A l’amic Valentí Torra en una sessió on hem compartit poesia. Amb afecte. Feliu Formosa. 19.10.2005″. I aquest humil volumet de 23 poemes és ara un dels meus tresors.

Read Full Post »

a contrallumHi ha poetes que mereixen millor sort i llibres que mereixen una més gran difusió. Perquè? Doncs perquè el teu darrer llibre, Valentí, és un bell treball del gènere, tan poc considerat avui, de “poesia no professional”. És un llibre fet pel pur plaer de fer-lo, cosa que, en temps tant interessats com aquests, és de lloar.

Pels que llegiran aquesta carta oberta, aquí un tast. El primer treball del llibre comença amb “Gerani”. Faig una lectura “vertical…” “Gerani (…) Jardí petit (…)” i ara ve una d’aquelles coses que més m’agraden el teu fer poètic i que no sabria pas com definir “enlairat com un poeta”. Així que aquell test, a dalt d’una finestra, amb un gerani posem vermell, està “enlairat” com tu, per exemple?

El “haikú” que va en tercer lloc és, probablement, el que més m’agrada. Diu: “Bella. Lluïssor / de l’esguard en mirar-te. / Mirall en acte.”. Uf! Al quart els ànecs suren, al llac de l’Agulla, “…com paraules tendres.”

Al llibre hi ha de tot, impressions, apunts del natural, misticisme, meditació i reflexió sobre el fer poètic. I, també, alguna poesia de “circumstància”, no cal dir. Però el que vull ressaltar ara és que, com deia “aquell”, mentre hi hagin poetes hi haurà poesia. I la necessitem tant…!

Als que puguin interessar aquestes notes, dic que el poemari “A contrallum” és editat per Parcir Edicions Selectes de Manresa, el novembre del 2006.

Sort, Valentí, i…espero el teu següent llibre!

Read Full Post »

Avui una miqueta de poesia! Un cop superada la vergonya m’atreveixo a fer públic un poema antic. Té uns nou anys i forma part d’un poemari d’una vintena de poesies que resta inèdit i…per molts anys!

A veure si us agrada!

CANÇÓ

Per una andana eterna espera el tren

               –Per una andana eterna!

En sentit contrari a l’horitzó

caminarà fins al darrer vagó

               -Fins al darrer vagó!

Cartera fosca i vestit fan joc

caminant per l’andana poc a poc.

               –Bossa i vestit fan joc!

I…

si el tren prengués un altre camí

deixés la via, s’oblidés de mi…

               –Si s’oblidessin de mi…!

                                

Read Full Post »

M’agraden les terres fermes
de la nostra terra alta, país endins
(terres de secà esforçades).
Recorro els Plans de Ferran
i el cel besa amorosament
els camps llaurats de setembre

L’horitzó
és on el cel i el camp s’estimen
i no hi cap ningú més!

Read Full Post »