Perquè el recomano? “El Jardí dels Finzi-Contini fou publicat l’any 62 quan havien passat ja molts anys dels fets que donen lloc a la història. És una història d’amor, tot i que al final vaig pensant que d’històries d’amor n’hi ha dues i no una. Una deliciosa història d’amor, sí, i una història també d’amor a Ferrara, la ciutat de l’autor a la que dedicarà pràcticament sempre els seus llibres.
Una obra escrita -molt ben escrita diria jo- des del record. La Ferrra que a voltes sembla la protagonista de l’obra, ja no existeix. És una Ferrara que està dins l’ànima del nostre autor, una ciutat que no tornarà. Una Ferrara immortal!
De què va? El nom del protagonista no el sabem. Es tracta d’un jove ferrarès que pertanya a la comunitat jueva de la ciutat. El pare del nostre personatge, que sembla més creient en la tradició que en el déu d’Israel, és metge. Home força obert a totes les idees i plantejaments morals i que, endut pel seu afany de modernitat, s’apunta al fascio de Benito Mussolini. Es tracta doncs d’una família de jueus, sí, però de jueus assimilats.
A Ferrara hi ha una família realment important, la dels Finzi-Contini, de jueus procedents en part de Venècia i en part d’Espanya. Immensament rics, disposen de totes les comoditats i de totes les oportunitats. Viuen en una propietat a la ciutat, però les dimensions de la finca recorden les d’un castell. El senyor Ermanno i la senyora Olga Finzi-Contini tenen dos fills, Alberto i Micòl. Aquests junt amb el nostre jove ferrarès i Giampi, un amic de Milà, són els actors d’una obra que acaba malament, perquè malament acaba la història d’amor i malament acaben tots, uns al panteó familiar del cementiri jueu de Ferrara i els altres, qui sap a quin camp foren fornejats?
Què hi trobareu? La vida quotidiana de la comunitat jueva a Europa, en els dies previs a la Segona Guerra Mundial. Això connectaria aquest llibre amb una bona colla de grans obres (Sebald, Bashevis Singer, S.Zweig i tot un enfilall als que dedicaré un dia alguna entrada en aquest Blog)
Hi trobareu un món ja desaparegut com ho són, per altra banda, tots els mons de les nostres joventuts, meravellosament ben escrit. Això el connectaria amb d’altres grans de la literatura (Poust, Lampedusa, Mann…)
Hi trobareu les primeres lleis racials i com eren rebudes per les comunitats afectades. I, això, si us fa el mateix que a mi, us farà una mica de pessigolles a l’estomac i veureu que aquesta joia literaria no ha perdut vigència ni actualitat.
Hi trobareu referències als grans de la literatura, sobretot de la poesia. Mencions a Dante, Leopardi, T.S. Eliot, Baudelaire, Emily Dickimson… això només de poetes!
Blog de'n Valentí Torra 