El dia 7 de novembre de 1930 una noia que es troba a Tenay, sanatori per a tuberculosos dels Alps francesos, rep una carta del seu estimat on li comunica la ruptura de relacions i el seu proper matrimoni amb una altra dona. Així comença el nostre llibre que, amb una prosa deliciosa i sòbria, reflexiona sobre l’amor i l’amistat, sense cap concessió al sentimentalisme fàcil.
El llibre, una mena de carta de resposta, segurament mai enviada, o de diari íntim, acaba la vigília de Nadal del mateix any. És un llibre únic i és també l’única obra escrita per Marcelle Sauvageot que des de la seva publicació a finals de 1930 no ha parat d’expandir-se i de créixer en edicions i traduccions.
Qui és Marcelle Sauvageot? Neix a Charleville l’any 1900, l’any 18 marxa a estudiar literatura a París i el 34 mor a Davos de tuberculosi. La lluita contra la malaltia la porta primer a Tenay-Hauteville on el 1930 on escriu “Laissez-moi”, originalment publicat com a “Commentaire“. Finalment fa cap a Davos, el mític sanatori on transcorre la “Muntanya màgica” de Mann, i on havia de morir a primers de gener.
Com molts d’altres –Keats, Kafka, Txekhov… o el nostre Màrius Torres– va viure i morir de parella amb la tuberculosi, autèntica “pesta blanca” de l’època. Potser un dia hauríem de fer una recopilació de literatura de sanatori feta la primera meitat del segle XX.
Aquest llibre ha estat portat al teatre, però no tinc cap notícia que s’hagi estrenat a casa nostra. Jo, per si de cas, ja començo a fer cua per veure-la!
Blog de'n Valentí Torra 