No sé pas ben bé que em va decidir a comprar aquest llibret. Potser la recomanació de Maria Àngels Anglada –autora que aquells dies llegia amb fruïció- o alguna ressenya de premsa. El cas és, però, que “Crònica d’una ciutat” ocupava, al cap de pocs dies, un lloc ben notable al meu Olimp literari i és que és un gran llibre sobre una ciutat petita; és un poema elegíac amb la forma de novel•leta curta; és un llibre de lectura fàcil i de significat profund. Un plaer, vaja!
A la primera pàgina hi ha una poesia d’un tal Ànguelos Sikelianós, del que no en sé absolutament res, dedicat a Prevelakis, dient-li que: “Com el monjo que sosté, fosa en plata”… la imatge d’un monestir que fou cremat, “així mateix, gràcies a tu, en el fons del meu cor / sostinc també jo ara una ciutat perduda…”
El llibre ens presenta Réthimno amb el seu port i els seus carrers. Ens presenta tota una galeria de personatges que respiren humanitat per tot arreu: el mestre, que mereixeria una obra sencera per ell; la dona de mala vida; els vilatans i els masiaires del voltant. Els fets extraordinaris, són narrats amb detall. L’expulsió dels turcs un cop acabada la Primera Gran Guerra, és explicada amb gran sentiment, com una gran desgràcia. “Dins seu sentien el que podem dir que sent el matrimoni desavingut en rebre de llavis del bisbe la notícia del seu divorci precisament quan ja han oblidat les seves diferències”.
Hi ha moments que es llegeixen amb gran emoció i amb el cor una mica encongit. “la història que escriuen els llibres per ser llegida a les escoles no és res en comparació amb la suor diària que han vessat els homes sobre els estris i els materials del seu treball per omplir el món de coses riques i belles”. Ens parla de pintors d’Esglésies i dels que pinten icones i dels que cerquen tresors i… “La maleïda pobresa és com l’aigua que mulla tot el que toca”. El llibre és tot un retrat del que es podia veure, però sobretot, és un retrat del que es podia sentir i fer, dins d’una ciutat minúscula en una illa petita del nostre mar.
Un Epíleg de Maria Àngels Anglada, parla del seu sojorn a Réthimno i del molt que Josep Pla apreciava aquest llibre.
Llegiu-lo, us agradarà!
Blog de'n Valentí Torra 