Hi han temporades més feineres que d’altres i jo, aquests dies, trobo temps per llegir però no gaire per escriure. (Això de la UOC, als meus anys, resulta un xic atabalador). Així que més aviat dedico el temps sobrer a rellegir poesia.
Saltant d’un prestatge a l’altre, he anat a parar a un d’aquells llibres que han sigut importants per mi, d’un home que ha fet una obra tant important com excel•lent: el “Llibre de les meditacions” de Feliu Formosa.
Es tracta de poesies íntimes, de petit format amb versos tant macos com: “Era un foc. Vora el marge. / A tu t’ho dic. No sé / si encara et pot atraure / espiar-ne el caliu / abans que es posi a ploure”. Per acabar el monòlit erigit a aquest instant dient. “Guarda’m aquest moment: / me’n parlaràs un dia”.
El llibre porta data del 1973. Eren temps ben foscos! Jo acabava el servei militar i era a punt de casar-me. Llavors aquest llibre em va acompanyar força temps. Passat els anys, vaig tenir ocasió d’escoltar un recital de poesia que Feliu Formosa va fer a La Pedrera i al sortir, amb una lletra esforçada, va escriure: “A l’amic Valentí Torra en una sessió on hem compartit poesia. Amb afecte. Feliu Formosa. 19.10.2005″. I aquest humil volumet de 23 poemes és ara un dels meus tresors.
Blog de'n Valentí Torra 