Llegit l’agost

Podria dir moltes coses del meu perfil, però si us explico el què llegeixo segurament us en fareu una idea millor.

De tots aquest llibres, o autors, n’accepto, molt content, debat. Un debat tan públic o privat com vulgueu, perquè parlar de llibres és, segurament, el què més m’agrada.

Ara una cita de Guido Morselli:

“…la cultura dell’individuo è sempre sul farsi o non è. L’uomo colto non è chi sa, ma chi apprendre… colto e non puramente erudito è l’uomo che sente il dovere di alimentare il proprio spirito assiduamente, quotidianamente, qualsiasi siano le circostanze in cui si trova a vivere…”

Un dia provaré de parlar de Morselli, italià, nat a Bologna. Trobo que se li entén tot: “…culte i no purament erudit és l’home que sent el deure d’alimentar el seu esperit…”  

Aquest mes va començar amb el llibre de Gonzalo Torrente Ballester, “La Saga/Fuga de J.B.” sobre la taula. Segurament no l’hagués pas llegit -la proclama a la plaça de Salamanca dient que els Papers els pertanyien per derecho de conquista…- però en Melcior Comes i en Martí Sales a “L’Hora del Lector” de l’inefable Emilio Manzano en van parlar elogiosament. I jo cap la prestatgeria.

Un país que levita; unes “lampreas” (una mena de piranyes) especials; els Cavallers de la Taula Rodona reencarnats simbòlicament; una santa peculiar; una història celta incrustada a l’Espanya goda i franquista… Un llibre indefinible d’un autor que com a mínim cal tractar de contradictori en un país irreal.                                                                             

El què va seguir fou “El Jardí dels Finzi-Contini” del que ja n’he parlat en una altra entrada. Segueix “Cavalls cap a la fosca” de Baltasar Porcel, autor que mereix una entrada a part tan per l’extensió com per la qualitat de la seva obra. “Cavalls cap a la fosca” premi Prudenci Bertrana del 75, és una obra d’alguna manera autobiogràfica que conté, però, diverses autobiografies… Algú a Paris rememora els seus orígens mallorquins i hi desfilen totes les llegendes, històries, enraonies i vicissituds del seu poble, on hi surten pirates, aventurers, capellans, el Papa Luna. Una obra immensa en 250 pàgines que ara trobareu al preu de llibre de butxaca i no al que la vaig pagar jo el 76.

El mes el tanco amb un altre Porcel, del que ja en parlaré. Dels poetes que suren en la meva taula, basicament relectures, n’aniré parlant.