Max Aue, l’infortunat protagonista de “Les benignes”, passa la darrera part de la novel•la amb “L’educació sentimental” de Gustave Flaubert sota el braç. Així que, amb més temps i poques ganes de fer res, l’he agafada del prestatge (que a Manresa en diem postada) de la meva discreta llibreria i, apa som-hi!
No cal ser un lector compulsiu de novel•la clàssica, per apreciar “L’educació sentimental”. El llibre és una olla plena de vida, curulla de personatges; d’històries i d’Història; de política i de seducció. Un estudiant de dret , fill d’una vídua de la petita aristocràcia rural francesa, que va a raure a la capital i Paris passa, en aquell temps, per una important agitació política – la que es coneix com la Revolució de 1848 – i que viurà afeccions i desafeccions, amors i ruptures.
Llàstima de no haver llegit uns quants clàssics francesos més, perquè m’agradaria dir amb més coneixement de causa, que aquest llibre és del bo i millor que ha donat la literatura francesa abans de Proust.
Personatges ben creïbles, confegeixen una història narrada amb mesura i precisió, feta de temes ben contemporanis i moderns als ulls dels lectors del seu temps. Es tracta d’una novel•la urbana, vaja!, on les passions són intenses; les mentides entre amants: moneda corrent; els ideals: tangibles i els fets del carrer entre policies i revoltats són tenyit de sang. La fortuna i la misèria juguen una gran partida al llarg de l’obra i la columna vertebral són els sís i els nos dels amors de l’Arnoux i Frédéric Moreau.
Tot plegat narrat com qui no vol, com una crònica de la trivialitat del moment, com si no volgués treure res de la seva justa mesura i, els qui hi entenen, diuen que en el millor francès del seu temps.
Perseguit per crims contra la moral, com Baudelaire del qui era contemporani, pero amb la sort de sortir-ne indemne, va ser també amic de George Sand. En la història de la literatura va just al darrera d’Stendhal i Balzac i poc abans de Zola i Maupassant, que reconegué sempre la influència de Flaubert en la seva obra.
Crec que més tard, més d’hora, en tornarem a parlat de Flaubert.
Blog de'n Valentí Torra 
L’educació sentimental és una auténtica meravella. A mi me la van regalar en francés per Sant Jordi. Ja l’havia llegit (traduïda al castellà) fa anys. Madame Arnoux i Monsieur Moreau són dos personatges per a no oblidar mai. Ara l’he estat llegint a troços en francés i és per caure d’esquena.
No se per quin motiu, la Madame Bovary sempre ha tingut més bona premsa. Però jo crec que és molt millor aquesta que la Bovary.
Per cert, et refreixes a la revolució de 1848 (no 1948).
Jo també preferixo L’Educació… a la Bovary. Flaubert el trobo serè comparat amb l’Stendhal, que a vegades delira una mica; modern comparat amb Balzac i creïble comparat a Maupassant.
Ara començaré uns contes que ha publicat en català “la butxaca”.
I… efectivament volia dir el 1848. Gràcies!
De Flaubert ara tinc a mitges la relectura de Mme. Bovary, que comentarem al Club de Lectura