“Estudis”, de Jonathan Littell.

1. Quatre narracions que, de fet, n’hauríem  de dir quatre monòlegs, ràpids, molt més seriosos del què sembla i que, un cop feta la primera lectura, és recomanable de repetir. Almenys a mi m’ha anat bé de fer-ho

Una és la narració feta en un quadern –i això sona a Les Benignes– en un ambient de ciutat assetjada per una guerra que no podem situar en l’espai, però que pertany definitivament al segle XX.

La segona tracta d’un home bloquejat a París per un problema de paperassa legal. Si sabés quant temps hauria de durar el seu, diguem-ne, “confinament”, sabria amb el què compta i París tindria una altre dimensió. Però no…

A la tercera, algú enganxat a un suposat amor de la seva vida, a la ciutat de “K.”, ha d’emprendre el vol i espera tornar tot seguit. Ella també treballa i vola i de fet ignora…   No sé pas si n’haig de dir res mes.

I acaba el llibre amb l’embolic que es fa un que intenta resoldre lògicament, el seu conflicte sentimental, però de fet el que llegim és el garbuix, no la història.

2. Un llibre molt bo. Les històries son volgudament difícils d’ubicar en el temps i el l’espai. Els personatges són ben comuns. I, l’argument, és d’allò més vulgar. Un llibre gens ni mica heroic, vaja!

Què és doncs, el que el fa interessant?… Que semblen esbossos; apunts del natural; assajos de retrat psicològic; contes de l’absurd i molt més, tot en 55 pàgines. Hi ha també unes il•lustracions de Jesse Littell, però ignoro el grau de parentiu que deu tenir amb l’autor.

Que tingueu bona lectura!