Per celebrar Sant Jordi, al vespre, hem anat al teatre a veure “Sóc una bruixa”, uns monòlegs construïts sobre textos de la universal Mercè Rodoreda, interpretats per la manresana Mireia Cirera dirigida, pel també bagenc, Joan Mª Segura. Fins aquí la fitxa. Ara…
Tres textos, tres contes, encarnats d’una manera brillant per una Mireia Cirera sola a l’escenari, donant vida a les tribulacions de tres dones molt soles. No sé si estem davant de la millor Rodoreda, però sí que estem al davant de la Rodoreda que més m’agrada. La màgica, la fantàstica, la que dóna la volta a realitat i ens parla, no d’allò aparent, sinó d’allò que realment els passa a les seves protagonistes.
No en sóc pas especialista. Només en sóc lector. Tampoc sóc especialista en Jung o Freud, però de tots dos n’hi he trobat traces.
Però anem a la representació. L’escenari no té fons llevat d’unes cortines fosques i, a una banda hi ha una taula blanca, d’escriptora, sense calaixos. Al damunt una gran màquina d’escriure Olivetti, de carro gros i d’aquell verd sòrdid de despatx o de notaria. Un gerro buit. Un penjador de peu… Res més. El terra té fulls escrits escampats com si haguessin caigut distretament… Tot és essencial, minimal, necessari…
O sigui que l’artista s’ha de jugar la cara, sola, tan sola com els seus personatges. Entra vestida de Rodoreda a Ginebra. Penja l’abric i el gorret de llana. Posa unes flors al gerro i ja és la primera dona, la que escriu “Una carta“. Sense interrupció passa a ser, a “El riu i la barca“, la noia que… potser que no us ho expliqui. I, finalment, és, a “La salamandra“, algú que no pot ser, algú que viu mig conte metamorfosat, que viu una realitat kafquianament. I ens la creiem i acabem plorant amb ella.
Al sortir –això és Manresa- tinc la sort de saludar-los –actriu i director- i decideixo que els dec aquest modest homenatge.
Blog de'n Valentí Torra 
Pel que expliques és una obra digna de felicitació. El que m’ha sobtat és que dius que hi ha papers escampats per terra. No m’imagino Mercè Rodoreda treballant amb fulls a terra. Sempre he tingut la sensació que era una persona molt polida i endreçada.
La Mireia ha fet un excel·lent treball. Això de papers escampats és cosa del director, el Joan Maria, les diferents protagonisnes, les tres, hi ha un moment o altre que van a terra (a una “carta” per unes raons, a “el riu i la barca”, que acaba, ja deus conèixer el conte, com un peix, els papers dibuixen un contorn de ribera i a “la salamandra” entre el perfil dibuixat a terra i sota la taula…)
A mi m’agrada descobrir artistes que valen més del què sel’s reconeix, però per la Mireia i el Joan M, la meva admiració és gran!
V.
Una amiga meva està fent un curt per Tv3 sobre un d’aquests textos de Rodoreda!
Hola Arquòleg! La rodoreda dóna per fer curts, llargs i el què sigui i és una llàstima no aprofitar-la!
Un dia apendrem que Catalunya serà culta i justa o no cal que sigui!
Visca la mireia la conec fa molt anys i es la meva profe de tatre en el cole es una autentica actriu espero que segueixi axi fins que sigui una (abuelita) XD a i si tu mireia o veus felicitats per el teu monoleg a i soc de la renaixença a i pel nom ia sabras qui soc per que fico el nom del personatge que em vas donar l’any 2008 a l’obra de fi de curs ! ! !