Les Noves cartes a un jove poeta són, sinó el millor que s’ha escrit sobre poesia i el ser del poeta, sí que són el llibre més personal que pot fer un poeta a part, és clar, de la seva pròpia obra. És un llibre que com a mínim se l’ha de qualificar de valent, donat que no defuig cap tema, cosa que li agraeixo de tot cor.
Altrament que les Cartes a un jove poeta de Rilke, aquestes no tenen un destinatari concret. Amb això vull dir que Margarit deu haver escrit el que tenia ganes d’escriure i no allò sobre el que era consultat. Així el llibre, ja des de la primera pàgina, m’ha semblat ben diferent del de Rilke, malgrat la quasi coincidència del títol.
Així: “Que la part més important del treball d’un poeta necessiti unes condicions innates és un primer senyal que escriure poesia no és un ofici o una professió. Ser poeta és una manera de ser o d’estar en el món”. I amb això acabo les cites perquè potser transcriuria tot el llibre.
Una ullada als títols, que Margarit dona a les cartes, ja ens diu que no estem davant un llibre qualsevol sinó davant d’un llibre necessari. Mireu, els capítols porten la següent llegenda per títol: Començar a escriure, començar a publicar; La necessitat; La inspiració; Llegir un bon poema; Entendre un bon poema; Poesia i literatura; Poesia i traducció; Poesia, filosofia i religió; Poesia i amor i per acabar Poesia i soledat.
Si l’autor i jo fóssim prou coneguts – o almenys saludats – per fer-li algunes preguntes, sobre el com enfoca ell la poesia, no m’hagués atrevit pas a fer-ne tantes ni tant bones. I ara tenim aquests preciosos monòlegs en forma de cartes on explica tot el que un poeta pot explicar sobre el ser poeta.
Cita i opina sobre molts poetes i algun prosista i en aquest apartat també m’he endut alguna sorpresa. Per exemple… a mi m’agrada Pessoa i Kavafis més que a ell! Què hi farem, oi?
Hola Valentí,
gràcies pel teu interès pel meu bloc, i celebro que t’interessi llegir poesia.
Si no et fa res, he afegit un link del teu bloc a l’apartat que tinc sobre blocs literaris i poètics.
Bona feina!
August Garcia
VALENTI
T’apunto que el MNAC (Barcelona) es van fer el 2009 (maig/juny) unes sessions de poesia recitada per l’autor, JOAN MARGARIT. Les sessions a més del plaer de sentir recitar al propi poeta que és indescriptible al final hi havia la possibilitat del diàleg sense haver de ser ni conegut ni saludat.
Tot era dins d’un cicle. d’Amics del MNAC i “el Museu a la ciutat”
Potser es torna a fer. Joan Margarit recita moltes vegades les seves poesies. De vegades ho fa fins i tot pel món en diverses llengues i aleshores fa servir l’altaveu d’un traductor que se li acopla perfectament, perquè ell recita el text original
Admiro de veritat Joan Margarit. Si saps quan hi torna – a recitar al Mnac, vull dir – fer-m’ho saber!